Els moviments migratoris: causes i conseqüències
L’evolució dels moviments migratoris és la que permet determinar el veritable creixement de la població d’un país. Efectivament si al creixement vegetatiu li sumem el saldo migratori, que és la diferència entre l’emigració i la immigració, sabrem si un país creix en població o disminueix. El saldo migratori pot ser positiu si la immigració supera l’emigració i negatiu si és a l’inrevés.
Els moviments migratoris poden ser interns si es produeixen dins d’un mateix país i externs si es produeixen entre diferents països.
Causes de les migracions
Actualment el fenomen migratori ha adquirit unes proporcions mai vistes. En un món cada vegada més globalitzat i més connectat, els desplaçaments de persones d’un indret a un altre és un fet força habitual. Les causes que porten a una persona a deixar el seu país per anar a un altre són diverses i complexes:
a) Causes socioeconòmiques: la manca de feina i la pobresa extrema lligades a l’ increment de població en determinats indrets del planeta fa que alguns països esdevinguin emissors i els seus habitants marxin a la recerca d’una feina i una millor qualitat de vida.
b) Causes ambientals com els terratrèmols, la desertització, les sequeres causants de males collites… La inseguretat alimentària, la pèrdua de terres de conreu i la destrucció de les seves llars obliguen a emigrar a les persones. Es preveu que a mitjà termini les causes mediambientals, com a conseqüència del canvi climàtic, esdevinguin les principals causes que obliguin les persones a desplaçar-se. De fet les Nacions Unides ja parla d’una nova figura internacional: el refugiat ambiental.
c) Causes polítiques. Els conflictes bèl·lics i les persecucions a que són sotmeses determinades persones per tenir idees polítiques diferents al règim dominant en un país, també són motius que les persones emigrin, és a dir, que agafin el camí de l’exili. Són els refugiats polítics.
L'exili republicà que es produí després de la Guerra Civil espanyola és un exemple de migracions per causes polítiques
d) Causes socials i culturals. Algunes persones, sense estar perseguides, marxen d’un país només pel simple fet de viure amb més llibertat. D’altres persones cerquen una millor qualitat de vida, tot i que al seu país d’origen tenien un bon nivell econòmic, és el cas dels jubilats que procedent dels països del nord d’Europa s’instal·len a la costa mediterrània.
Qui emigra?
Les persones que a causa de diferents fets es veuen obligades a emigrar tenen diferents perfil:
§ Persones qualificades, és a dir persones amb estudis que marxen del seu país d’origen per a millorar en el camp que ja desenvolupaven o bé per a poder exercir una feina ja que al seu país no tenen oportunitat de fer-ho.
§ Persones sense formació, persones que no han tingut l’oportunitat d’accedir a l’educació i que al seu país d’origen viuen en la més estricta pobresa i que marxen amb l’esperança de millorar la seva qualitat de vida. En arribar al país de destí es veuen obligats a exercir les feines menys remunerades, solen ser explotats i, sovint, quan hi ha alguna crisi, són les primeres persones en reben les conseqüències.
§ Les dones comencen a tenir una presència important en els moviments migratoris actuals. Per una banda són les protagonistes dels processos de reagrupació familiar (anys abans van emigrar els marits i un cop s’ha situat i legalitzat la seva situació venen les dones). Per altra banda hi ha les dones que deixen el seu país, soles, per anar a realitzar feines domèstiques.
§ El refugiats ja siguin per motius polítics o per causes ambientals. La seva situació és extremadament delicada, car als països d’acollida costa de regularitzar la seva situació. En alguns casos els desplaçaments massius a causa d’algun conflicte o desastre ambiental fa que aquest refugiats visquin en campaments sense unes condicions higièniques i sanitàries adequades.
§ Per últim hi ha l’immigrant il·legal. Es tracta d’una immigració massiva i difícil de controlar, gestionada per màfies especialitzades. Solen ser persones desesperades, per les quals l’emigració és la seva única sortida a la situació que viuen al seu país.
Les condicions de vida d’una part de les persones que es veuen obligades a marxar del seu país d’origen no són pas òptimes.
Els fluxos migratoris
Els fluxos migratoris, segons la direcció que agafen, són de tres tipus:
§ El flux Sud-Nord, és a dir, el que comunica els països més pobres amb els països més rics. Es tracta d’un flux que fins fa pocs anys els països del nord acceptaven degut a la necessitat de mà d’obra barata i poc conflictiva per tal de realitzar aquelles feines menys qualificades que ningú volia fer. Tanmateix els darrers anys, els transvasament d’efectius dels països del sud cap als del nord ha estat tan gran, que aquests darrers s’han vist en l’obligació de frenar-ho, establint quotes d’entrada i severs controls per a impedir l’entrada d’immigrants il·legals.
§ El flux Est-Oest. El desballestament del sistema comunista als països de l’est d’Europa i les guerres dels Balcans van provocar que aquests entressin en una profunda crisi, provocant un intens moviment migratori cap als països de la UE, sobretot, del centre d’Europa (Alemanya i Àustria). Amb l’entrada d’alguns d’aquests països a la UE sembla que el flux s’ha reduït excepte en els romanesos i els habitants dels Balcans.
§ El flux entre països desenvolupats el protagonitzen persones amb un nivell econòmic i professional elevat que es desplacen per a millorar laboralment i en qualitat de vida (empresaris, investigadors, jubilats a la recerca del sol de la Mediterrània…)
Conseqüències
Les conseqüències de les migracions són diverses segons el punt de vista d’on es contemplin:
a) Des del punt de vista del país d’origen.
§ Disminueix el problema de la manca de feina, la qual cosa ajorna la resolució de problemes conjunturals urgents, que tard o d’hora ressorgiran amb més força.
§ Suposa una pèrdua de força de treball, sovint qualificada, dinàmica i amb iniciativa. Això provoca la modernització del país perdi uns efectius necessaris i s’hagi d’ajornar.
§ Provoca un envelliment de la població, car generalment la població emigrant és una població jove
b) Des del punt de vista del país de destinació, l’arribada d’immigrants pot provocar:
§ Conflictes laborals, ja que la presència d’una mà d’obra barata fa que els salaris baixin.
§ La degradació de determinades zones urbanes, especialment els habitatges de la perifèria i del centre històric.
§ L’aparició de ghettos i de conflictes xenòfobs per la manca d’acceptació d’una part de la societat autòctona d’aquests nous veïns.
§ Un rejoveniment de la població, fet que provoca un increment de la natalitat.
§ Una participació en el desenvolupament econòmic del país d’acollida i una aportació a la diversitat cultural.
Informació extreta http://cinglera.wordpress.com/
